Obres de Joan Martorell

"Guillem de Varoic"
El Guillem de Varoic és un relat inacabat que Martorell ampliá i modificá en els trenta-nou primers capítols del Tiranl. El protagonista és un noble que, avorrit i desenganyat del món, es retira en una ermita a fer peniténcia. Mentrestant, els moros ocupen Anglaterra i ell, esdevingut per uns estranys designis cap dels exércits anglesos, allibera el país de I'ocupació sarraina. Acomplerta ta seva missió, torna a la vida ermitana i aconsella un escuder sobre les maneres de comportament d'un cavaller. L'aspecte didáctic delGuillem de Varoic procedeix del Llibre de l'orde de cavalleria, trtentre que I'aspecte novel.lesc procedeix de la prosificació francesa del Guy de Warwycke, relat anglonormand del segle xtlt.

Lletres de batalla
La lectura de les quinze lletres conservades ens mostren dues actituds ben diferents. que no s'exclouen sinó que es complementen: el taranná lluitador de Martorell per tot alló que afectés els seus interessos o el seu honor i una segona actitud, més subtil, que és el que Mario Vargas Llosa anomena "la passió per les formes", és a dir, la passió per I'ambient creat a I'entorn de la mort, el cerimonial establert per la cavalleria mitjangant cartells afixats a les ciutats, cartes entre els cavallers,etc. És la matanga entesa com a gran espectacle. Un espectaclen el qual, probablement, el menys important sigui la preséncia inevitable de la mort.

Flor de cavalleria
Novel·la, atribuïda a Joanot Martorell, de la qual només es conserva un fragment del pròleg (Biblioteca Nacional de Madrid), on parla de les batalles de sant Miquel amb els àngels rebels i de la licitud dels combats cavallerescs.

Tirant lo Blanc
La novel.la s'inicia amb les aventures del cavaller ermita Guillem de Varoic, el qual rep la visita de Tirant. que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra. Alliqonat per I'ermitá sobre la cavalleria. Tirant marxa amb els seus acompanyants a Franqa. Sicília i Rodes. on Tirant arriba a ser cap dels exércits bizantins. Després d'una série d'aventures al nord d'Africa. torna a Constantinoble on es casa amb la filla de l'emperador, la princesa Carmesina, iés nomenat César de I'lmperi. El matrimoni mor poc després; Tirant victima d'una malaltia i Carmesina a causa del dolor per la mort del seu marit. Al costat de I'acció militar de Tirant corre l'acció amorosa; acció amorosa no únicament de Tirant i Carmesina sinó la dels altres personatges: la de Diafebus i Estefania. la de I'emperadriu i Hipolit. la de l'emperador i les donzelles del palau, la del princep Felip amb Ricomana i les extraordináries -per humanescol.laboracions de Plaerdemavida ila Viuda Reposada. Aquesta multiplicitat d'accions manté el lector sempre atent i evita de caure en l'avorriment que podrien provocar alguns capitols massa feixucs, a causa dels convencionalismes retórics de l'época.