Obres de Joan Martorell

"Guillem de Varoic"
El Guillem de Varoic és un relat inacabat que Martorell ampliá i modificá en els trenta-nou primers capítols del Tiranl. El protagonista és un noble que, avorrit i desenganyat del món, es retira en una ermita a fer peniténcia. Mentrestant, els moros ocupen Anglaterra i ell, esdevingut per uns estranys designis cap dels exércits anglesos, allibera el país de I'ocupació sarraina. Acomplerta ta seva missió, torna a la vida ermitana i aconsella un escuder sobre les maneres de comportament d'un cavaller. L'aspecte didáctic delGuillem de Varoic procedeix del Llibre de l'orde de cavalleria, trtentre que I'aspecte novel.lesc procedeix de la prosificació francesa del Guy de Warwycke, relat anglonormand del segle xtlt.

Lletres de batalla
La lectura de les quinze lletres conservades ens mostren dues actituds ben diferents. que no s'exclouen sinó que es complementen: el taranná lluitador de Martorell per tot alló que afectés els seus interessos o el seu honor i una segona actitud, més subtil, que és el que Mario Vargas Llosa anomena "la passió per les formes", és a dir, la passió per I'ambient creat a I'entorn de la mort, el cerimonial establert per la cavalleria mitjangant cartells afixats a les ciutats, cartes entre els cavallers,etc. És la matanga entesa com a gran espectacle. Un espectaclen el qual, probablement, el menys important sigui la preséncia inevitable de la mort.

Flor de cavalleria
Novel·la, atribuïda a Joanot Martorell, de la qual només es conserva un fragment del pròleg (Biblioteca Nacional de Madrid), on parla de les batalles de sant Miquel amb els àngels rebels i de la licitud dels combats cavallerescs.

Tirant lo Blanc
La novel.la s'inicia amb les aventures del cavaller ermita Guillem de Varoic, el qual rep la visita de Tirant. que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra. Alliqonat per I'ermitá sobre la cavalleria. Tirant marxa amb els seus acompanyants a Franqa. Sicília i Rodes. on Tirant arriba a ser cap dels exércits bizantins. Després d'una série d'aventures al nord d'Africa. torna a Constantinoble on es casa amb la filla de l'emperador, la princesa Carmesina, iés nomenat César de I'lmperi. El matrimoni mor poc després; Tirant victima d'una malaltia i Carmesina a causa del dolor per la mort del seu marit. Al costat de I'acció militar de Tirant corre l'acció amorosa; acció amorosa no únicament de Tirant i Carmesina sinó la dels altres personatges: la de Diafebus i Estefania. la de I'emperadriu i Hipolit. la de l'emperador i les donzelles del palau, la del princep Felip amb Ricomana i les extraordináries -per humanescol.laboracions de Plaerdemavida ila Viuda Reposada. Aquesta multiplicitat d'accions manté el lector sempre atent i evita de caure en l'avorriment que podrien provocar alguns capitols massa feixucs, a causa dels convencionalismes retórics de l'época.

La pelicula de Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és una pel·lícula dirigida per Vicente Aranda i realitzada el 2006 basada en el llibre homònim.

Argument

Es basa essencialment en els episodis de la novel·la de Joanot Martorell (final del segle XV) i té lloc aConstantinoble i referent als amors de l'heroi i de Carmesina, la filla de l'Emperador de l'Imperi Bizantí. Per raons de restriccions cinematogràfiques, la trama de Tirant lo Blanc no és del tot respectada. L'emperador de Constantinople encarrega Tirant lo Blanc d'alliberar l'imperi grec dels turcs, cosa que fa. El desafiament següent serà per a ell de guanyar el tresor més car de la princesa Carmesina: en un món destrossat per la guerra, víctima de les ambicions dels combatents i de la lluita per al poder, el tresor més cobejat és la virginitat de la filla de l'Emperador. Sobre el camp de batalla, Tirant el Blanc és ajudat pels famosos Almogàvers, i en les lluites més secretes de les alcoves del palau imperial, ho és per les dames de la cort, la qual cosa explica el subtítol de la pel·lícula (El complot de les dames).

Repartiment

• Casper Zafer: Tirant lo Blanc
• Esther Nubiola: Carmesina
• Victoria Abril: la Vídua Reposada
• Leonor Watling: Plaerdemavida.
• Ingrid Rubio: Estefània de Macedònia
• Charlie Cox: Diafebus
• Giancarlo Giannini: l'Emperador
• Jane Asher: l'Emperadriu
• Sid Mitchel: Hipòlit
• Rafael Amargo: el gran Soldà

Al voltant de la pel·lícula

• La pel·lícula va ser presentada a València el 30 de març de 2006
• Va estrenar-se a 264 sales espanyoles el 7 d'abril de 2006.
• Es va presentar fora de selecció al Festival de Cannes, el 21 i 22 de maig de 2006.
  Es va presentar en el festival de Venècia.

Personatges de Tirant lo Blanc

Descripció dels personatges principals

Clarament, el personatge principal és Tirant. És ell el punt de referència de les aventures o entorn a ell esdevé tota la història.

Tirant: és un personatge psicològicament ric, i la seva novel·la és, de fet la seva biografia. Tirant és valent, és hàbil en l'ús de les armes i avesat al cerimonial cavalleresc. Invencible, però a diferència dels herois de Bretanya és ferit en el combat, es cansa, etc. És virtuós, és admirable, però viu en un món ben real i actua sempre en el marc del que és possible. Abans de ser cavaller, és instruït en l'ordre de cavalleria per guillem de Varoic i després nomenat cavaller per el rei d'Anglaterra. És un gran estratega, estudia la situació de la batalla, les forces del contrari i aplica les tècniques millor.Té un gran sentit de l'honor, respectuós, fidel al rei, humil, sensible, i sobretot, és vergonyós en la seva vida íntima.Un darrer aspecte molt important, és la seva cara més intima. Amb la seva relació amorosa amb la Carmesina, es troba vacil·lant, vergonyós, sensible, tímid i fins a algun moment arriba al ridícul. Tirant, tremola d'amor, té por d'estar prop de la princesa, arriba a plorar per causes amoroses.La seva relació amorosa amb Carmesina, és ingènua, un amor obertament declarat, llibertat de costums i relacions eròtiques, que, poc a poc, l'allunya de l'amor cortès.Carmesina no vol accedir al típic joc de Plaerdemavida, ella es manté sempre en una actitud recta.


Plaerdemavida: és l'intermediària entre els enamorats, juga un paper decisiu en les escenes amoroses, és ella qui provoca la trobada entre els dos amants.El comportament amorós de Plaerdemavida no és clar, es presenta com una dona molt sensual, que vol participar en tots els afers amorosos, el compliment del seu desig sexual passa més per la imaginació o la participació com espectadora que no pas com protagonista; coneix bé els desitjos del cor i del cos. És ingènuament ingeniosa, és sensible, entremaliada i molt sensual. Parla clar, diu les coses pel seu nom, és amant del rei i per això és tan atrevida.


Carmesina: és una noia d'uns 14 anys que s'enamora de tirant a primera vista. Entre ells intercanvien jocs amorosos sense arribar a “l' acte”, al que Carmesina no vol accedir fins que siguin un matrimoni i mai convidà a Tirant a la seva habitació, encara que li agradés molt, es mantenia firme a les seves conviccions. Representa els valors socials de Joanot Martorell. Al morir Tirant d'una malaltia, Carmesina mor amb ell a causa de la tristesa.


Viuda reposada: és una dona jove, d'uns 23 o 24 anys que sempre està al costat de la Carmesina, l'ha educat. Ella també està enamorada de tirant, però encara que ha educat a Carmesina, farà tot el possible perquè aquest no prengui matrimoni amb Carmesina. Martorell ridiculitza a aquest personatge. Morirà al saber que tirant torna i que la pot matar per impedir el seu casament.


Felip de França: és un infant, estúpid, però Tirant l'ajuda i aconsegueix a Ricomana.


Ricomana: princesa de Sicília. Es casarà amb Felip de França gràcies a Tirant.


Hipòlit: cavaller, cosí de Tirant que l' ajuda en les batalles i en els afers amorosos. Entre Hipòlit i Tirant hi ha una gran amistat.


Guillem de Varoic: és un compte anglès de gran fama com cavaller. És fa ermità quan es va anar de peregrinació i tornà a Anglaterra vivint d'almoines donades en el viatge de peregrinació.


Emperadriu: és la mare de la Carmesina i dona de l'emperador. Es casà amb Hipòlit, el qual ja mantenien relacions sexuals.


El senyor d'Agramunt: cosí de Tirant. Serà casat amb Plaerdemavida i serà rei de Fes.


Diafebus: és cosí de Tirant. Serà l'home d'Estefania -filla del vertader duc de macedònia-.

Joanot i Tirant, lletres i batalles (DOCUMENTAL)

Aquest documental anomenat "Joanot i Tirant, lletres i batalles" consta de tres parts.

Primera part:

Segona part:

Tercera part: