Obres de Joan Martorell

"Guillem de Varoic"
El Guillem de Varoic és un relat inacabat que Martorell ampliá i modificá en els trenta-nou primers capítols del Tiranl. El protagonista és un noble que, avorrit i desenganyat del món, es retira en una ermita a fer peniténcia. Mentrestant, els moros ocupen Anglaterra i ell, esdevingut per uns estranys designis cap dels exércits anglesos, allibera el país de I'ocupació sarraina. Acomplerta ta seva missió, torna a la vida ermitana i aconsella un escuder sobre les maneres de comportament d'un cavaller. L'aspecte didáctic delGuillem de Varoic procedeix del Llibre de l'orde de cavalleria, trtentre que I'aspecte novel.lesc procedeix de la prosificació francesa del Guy de Warwycke, relat anglonormand del segle xtlt.

Lletres de batalla
La lectura de les quinze lletres conservades ens mostren dues actituds ben diferents. que no s'exclouen sinó que es complementen: el taranná lluitador de Martorell per tot alló que afectés els seus interessos o el seu honor i una segona actitud, més subtil, que és el que Mario Vargas Llosa anomena "la passió per les formes", és a dir, la passió per I'ambient creat a I'entorn de la mort, el cerimonial establert per la cavalleria mitjangant cartells afixats a les ciutats, cartes entre els cavallers,etc. És la matanga entesa com a gran espectacle. Un espectaclen el qual, probablement, el menys important sigui la preséncia inevitable de la mort.

Flor de cavalleria
Novel·la, atribuïda a Joanot Martorell, de la qual només es conserva un fragment del pròleg (Biblioteca Nacional de Madrid), on parla de les batalles de sant Miquel amb els àngels rebels i de la licitud dels combats cavallerescs.

Tirant lo Blanc
La novel.la s'inicia amb les aventures del cavaller ermita Guillem de Varoic, el qual rep la visita de Tirant. que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra. Alliqonat per I'ermitá sobre la cavalleria. Tirant marxa amb els seus acompanyants a Franqa. Sicília i Rodes. on Tirant arriba a ser cap dels exércits bizantins. Després d'una série d'aventures al nord d'Africa. torna a Constantinoble on es casa amb la filla de l'emperador, la princesa Carmesina, iés nomenat César de I'lmperi. El matrimoni mor poc després; Tirant victima d'una malaltia i Carmesina a causa del dolor per la mort del seu marit. Al costat de I'acció militar de Tirant corre l'acció amorosa; acció amorosa no únicament de Tirant i Carmesina sinó la dels altres personatges: la de Diafebus i Estefania. la de I'emperadriu i Hipolit. la de l'emperador i les donzelles del palau, la del princep Felip amb Ricomana i les extraordináries -per humanescol.laboracions de Plaerdemavida ila Viuda Reposada. Aquesta multiplicitat d'accions manté el lector sempre atent i evita de caure en l'avorriment que podrien provocar alguns capitols massa feixucs, a causa dels convencionalismes retórics de l'época.

Tirant el Blanc en El Quixot

Tirant el Blanc deu bastant de la seva popularitat moderna al fet de ser elogiat en el capítol 6 de la Primera Part del Quixot, l'escrutini de la llibreria del Quixot. D'una altra forma estaria oblidat; en la seva època va ser un fracàs editorial, almenys a Castella.4 Però sobre la interpretació d'aquests elogis --què és l'actitud de Cervantes cap al llibre?-- hi ha un llarg debat. Diego *Clemencín, fa més de 150 anys, ho va cridar "el passatge més fosc del Quixot", i hi ha una multitud d'estudis que ho examinen i interpreten. *Eisenberg enumera i examina els primers 14 d'ells, i enumera discussions del tema dins d'obres més generals, però hi ha hagut uns altres després.5 6

Tots els *cervantistas que s'han ocupat del tema estan conformes que l'elogi del capellà Però Pérez representa el semblar de Cervantes. Cervantes (qui no sabia que l'obra fos una altra cosa que un llibre de cavalleries castellà de principis del segle XVI, doncs la traducció amaga que l'és) admirava molt a Tirant el Blanco. *Eisenberg, en la seva hipotètica reconstrucció de la biblioteca de Cervantes, ho identifica com el llibre més antic que posseïa, "veritable joia de la seva biblioteca".7

El capellà identifica alguns dels elements que li entusiasmaven a Cervantes:

—*Válame Déu! —va dir el capellà, donant una gran veu—. Que aquí estigui Tirant el Blanc! Doneu-me-li aquí, *compadre; que faig compte que he trobat en ell un tresor de content i una mina de passatemps. Aquí està don *Quirieleisón de Montalbán, valerós cavaller, i el seu germà Tomás de Montalbán, i el cavaller Fonseca, amb la batalla que el valent de Tirant va fer amb el *alano, i les agudeses de la donzella *Placerdemivida, amb els amors i *embustes de la vídua Reposada, i la senyora Emperadriu, enamorada d'Hipòlit, el seu escuder. *Dígoos veritat, senyor *compadre, que, pel seu estil, és aquest el millor llibre del món: aquí mengen els cavallers, i dormen, i moren en els seus llits, i fan testament abans de la seva mort, amb aquestes coses que tots els altres llibres d'aquest gènere manquen. Amb tot això, us dic que mereixia el que li va compondre, doncs no va fer tantes necieses d'indústria, que li tiressin a galeres per tots els dies de la seva vida. Porteu-li a casa i llegiu-li, i veureu que és veritat quant *dél us he dit.
El capellà es refereix a coses tan allunyades del món dels llibres de cavalleries castellans que són necieses, per riure's: un cavaller que es combat amb un gos, un altre amb el no *caballeresco nom "Fonseca", un altre amb el nom *seudo-grec, però ridícul, *Quirieleisón de Montalbán, una vídua alegre, una emperadriu enamorada del seu escuder, un cavaller que es mor en el seu llit, el seu testament fet.

Ara bé, són aquests detalls ratlles (còmiques) de l'obra de Martorell, o reflecteixen com Cervantes creia que s'hauria d'escriure un llibre de cavalleries? Perquè si l'obra ostenta moltes tatxes, en opinió de Cervantes, no és l'obra mestra i innovadora que molts (sobretot els valencians) hagin volgut veure.

Les paraules claus són "no va fer tantes necieses d'indústria". En algunes edicions (les de *Hartzenbush8 i Rodríguez Marín entre elles), cap antiga, i de vegades sense confessar-ho, se suprimeix el "no": "va fer tantes necieses d'indústria", que canvia notablement el sentit. Aquesta pràctica ha contribuït a la confusió.

A l'autor, que se li manin a les galeres. Cap *cervantista ha fet constar que accepti la *interpretacíon de Martín de Riquer que "tirar a galeres" es refereix a galeres d'impremta, i llavors significa que "ha de tirar-se".9 Va rebre una gairebé immediata resposta negativa de Manuel de *Montolíu10 i després una altra de *Giuseppe *Sansone.11 Aquesta interpretació de "tirar a galeres" no es troba en cap text contemporani de Cervantes, mentre són abundants les referències, entre elles l'edició 23a de el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, a galeres com a llocs de càstig, de treball forçat (de *remero), on es manen els que s'han portat malament. En efecte, alguns dels criminals que El Quixot troba en el capítol I, 22 es destinen a les galeres per al seu càstig.

Però des d'una altra perspectiva, es pot entendre l'actitud favorable i l'entusiasme de Cervantes. A Cervantes li agradaven els llibres divertits, còmics, i creia que el món necessitava més d'ells. En aquest sentit, i no pel seu suposat realisme, és model per al Quixot.