Tirant el Blanc en El Quixot

Tirant el Blanc deu bastant de la seva popularitat moderna al fet de ser elogiat en el capítol 6 de la Primera Part del Quixot, l'escrutini de la llibreria del Quixot. D'una altra forma estaria oblidat; en la seva època va ser un fracàs editorial, almenys a Castella.4 Però sobre la interpretació d'aquests elogis --què és l'actitud de Cervantes cap al llibre?-- hi ha un llarg debat. Diego *Clemencín, fa més de 150 anys, ho va cridar "el passatge més fosc del Quixot", i hi ha una multitud d'estudis que ho examinen i interpreten. *Eisenberg enumera i examina els primers 14 d'ells, i enumera discussions del tema dins d'obres més generals, però hi ha hagut uns altres després.5 6

Tots els *cervantistas que s'han ocupat del tema estan conformes que l'elogi del capellà Però Pérez representa el semblar de Cervantes. Cervantes (qui no sabia que l'obra fos una altra cosa que un llibre de cavalleries castellà de principis del segle XVI, doncs la traducció amaga que l'és) admirava molt a Tirant el Blanco. *Eisenberg, en la seva hipotètica reconstrucció de la biblioteca de Cervantes, ho identifica com el llibre més antic que posseïa, "veritable joia de la seva biblioteca".7

El capellà identifica alguns dels elements que li entusiasmaven a Cervantes:

—*Válame Déu! —va dir el capellà, donant una gran veu—. Que aquí estigui Tirant el Blanc! Doneu-me-li aquí, *compadre; que faig compte que he trobat en ell un tresor de content i una mina de passatemps. Aquí està don *Quirieleisón de Montalbán, valerós cavaller, i el seu germà Tomás de Montalbán, i el cavaller Fonseca, amb la batalla que el valent de Tirant va fer amb el *alano, i les agudeses de la donzella *Placerdemivida, amb els amors i *embustes de la vídua Reposada, i la senyora Emperadriu, enamorada d'Hipòlit, el seu escuder. *Dígoos veritat, senyor *compadre, que, pel seu estil, és aquest el millor llibre del món: aquí mengen els cavallers, i dormen, i moren en els seus llits, i fan testament abans de la seva mort, amb aquestes coses que tots els altres llibres d'aquest gènere manquen. Amb tot això, us dic que mereixia el que li va compondre, doncs no va fer tantes necieses d'indústria, que li tiressin a galeres per tots els dies de la seva vida. Porteu-li a casa i llegiu-li, i veureu que és veritat quant *dél us he dit.
El capellà es refereix a coses tan allunyades del món dels llibres de cavalleries castellans que són necieses, per riure's: un cavaller que es combat amb un gos, un altre amb el no *caballeresco nom "Fonseca", un altre amb el nom *seudo-grec, però ridícul, *Quirieleisón de Montalbán, una vídua alegre, una emperadriu enamorada del seu escuder, un cavaller que es mor en el seu llit, el seu testament fet.

Ara bé, són aquests detalls ratlles (còmiques) de l'obra de Martorell, o reflecteixen com Cervantes creia que s'hauria d'escriure un llibre de cavalleries? Perquè si l'obra ostenta moltes tatxes, en opinió de Cervantes, no és l'obra mestra i innovadora que molts (sobretot els valencians) hagin volgut veure.

Les paraules claus són "no va fer tantes necieses d'indústria". En algunes edicions (les de *Hartzenbush8 i Rodríguez Marín entre elles), cap antiga, i de vegades sense confessar-ho, se suprimeix el "no": "va fer tantes necieses d'indústria", que canvia notablement el sentit. Aquesta pràctica ha contribuït a la confusió.

A l'autor, que se li manin a les galeres. Cap *cervantista ha fet constar que accepti la *interpretacíon de Martín de Riquer que "tirar a galeres" es refereix a galeres d'impremta, i llavors significa que "ha de tirar-se".9 Va rebre una gairebé immediata resposta negativa de Manuel de *Montolíu10 i després una altra de *Giuseppe *Sansone.11 Aquesta interpretació de "tirar a galeres" no es troba en cap text contemporani de Cervantes, mentre són abundants les referències, entre elles l'edició 23a de el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, a galeres com a llocs de càstig, de treball forçat (de *remero), on es manen els que s'han portat malament. En efecte, alguns dels criminals que El Quixot troba en el capítol I, 22 es destinen a les galeres per al seu càstig.

Però des d'una altra perspectiva, es pot entendre l'actitud favorable i l'entusiasme de Cervantes. A Cervantes li agradaven els llibres divertits, còmics, i creia que el món necessitava més d'ells. En aquest sentit, i no pel seu suposat realisme, és model per al Quixot.

Biografia de Martorell

És un cavaller de la petita noblesa valenciana. No s'ha conservat la data exacta del seu

naixement, però es pensa que succeeix entre els anys 1405 i 1413 a la ciutat de València, mentre que la seua família és originària de La Safor. Martí de Riquer, un dels crítics literaris que més i millor han estudiat la seua obra, situa aquesta data entre 1413 i 1414. Com altres famílies valencianes de l'època, la de Martorell participa força de la vida agitada del segle XV, en viatges i lluites internes, així com en duels per qüestions d'honor.

Els primers documents escrits que parlen de la seua figura ja l'esmenten com a cavaller el 1433. Forma part, juntament amb el seu pare i germà, de la companyia reial d'Alfons el Magnànim que lluita a la batalla naval de Ponça. El seu pare hi és ferit de mort, deixant Joanot com a hereu universal dels seus béns en lloc del fill primogènit, el seu germà Galcerà Martorell.

Els primers documents escrits que parlen de la seua figura ja l'esmenten com a cavaller el 1433. Forma part, juntament amb el seu pare i germà, de la companyia reial d'Alfons el Magnànim que lluita a la batalla naval de Ponça. El seu pare hi és ferit de mort, deixant Joanot com a hereu universal dels seus béns en lloc del fill primogènit, el seu germà Galcerà Martorell.

Aquestes lletres de batalla es conserven a la Biblioteca Nacional de Madrid, que preserva també el manuscrit sobre Guillem de Varoich, un relat que resta inacabat i que és una adaptació del poema anglonormand Guy de Warwick, i que Martorell devia conèixer per mitjà d'una traducció francesa del segle XV. Guillem de Varoich es considera com una mena d'esbós dels primers capítols del seu únic llibre que ens ha arribat complet, el Tirant lo Blanc. El mateix manuscrit conservat a Madrid conté una altra obra atribuïda a Joanot Martorell, Flor de cavalleria, però només se'n conserva el començament.

L'estada a Anglaterra, entre el 1938-1939, és important per Joanot Martorell. Hi llegeix llibres que més tard l'ajudarien en la seva vocació literària i, a més a més, coneix cavallers de tot el món que arribaven a la cort anglesa a la recerca d'aventures. Es pensa que hi va trobar els materials per a escriure la primera part del Tirant lo Blanc. És indubtable que el Tirant beu de la realitat de la seua època: lluites fratricides, cavallers, amors difícils barrejats amb l'honor i amb els interessos familiars en joc. D'entre les influències trobades, hi ha la el poema de Guy de Warwik, la llegenda anglesa de l'ordre de la Garrotera i la incipient obra de Joan Roís de Corella. També un cert esperit de venjança contra aquells cavallers –el seu cosí i Gonçalbo d'Híjar, entre d'altres– a qui no es va poder enfrontar en el camp de batalla.

Joanot i el seu germà tenen encara nombrosos enfrontaments, reptes i encontres cavallerescos amb altres nobles, que desemboquen en l'empresonament dels germans en diverses ocasions entre 1440 i 1450. Arruïnat, Joanot es ven les seves propietats. Per a obtenir la protecció reial l'any 1452 l'escriptor ostenta el càrrec de cambrer reial d'Alfons el Magnànim, i més tard els càrrecs de trinxador i d'escrivà del príncep Carles de Viana.

Es pensa que Joanot Martorell comença la redacció de la seua obra cabdal el 1460, després d'un viatge a Itàlia. El Tirant lo Blanc és dedicat a l'infant Ferran de Portugal, germà del rei català Pere el Conestable. Sembla que quan Martorell acaba el llibre, arruïnat, empenyora el manuscrit cap al 1464 a Martí Joan de Galba per una quantitat de diners. És per això i per apreciacions de tipus estilístic, temàtic i d'estructura que alguns estudiosos havien mantingut fins recentment que Martí Joan de Galba i també Joan Roís de Corella havien col·laborat en major o menor grau en la redacció de la novel·la de cara a la seua edició.

La mort de l'escriptor i cavaller té lloc l'any 1465.